La lluita contra el Pla Bolonya continua i desenes de facultats resten ara mateix ocupades arreu dels Països Catalans. Des de l’Assemblea de Joves de Valls hem rebut un crònica de primera mà de la nostra companya Alba Màlaga des de la Facultat de Comunicació de la UAB. A part d’agrair-li la col·laboració volem animar a tothom que vulgui a enviar-nos articles al nostre mail sobre les lluites actuals, des de l’AJV i tota l’esquerra independentista farem el que puguem per donar-lis ressò.
Moltes gràcies i endavant amb la lluita contra Bolonya!
La lluita contra la privatització i el Pla Bolonya
Els universitaris continuem mobilitzant-nos. Les ocupacions que des de fa més de tres setmanes s’estan realitzant en diverses facultats de Catalunya han estat l’única forma, des de fa molts anys de protestes, que ha permès engegar un debat social sobre la reforma universitària que se’ns aplicarà a partir de l’any vinent. Les veus crítiques sobre l’aplicació del Pla Bolonya creixen, i les facultats que se sumen al moviment en són cada setmana més.
Amb les ocupacions, decidides en assemblees d’estudiants en cada facultat, demanem tres punts clars:
1) En primer lloc, la retirada de les resolucions obertes a 27 estudiants, d’entre un i onze anys d’expulsió de la Universitat Autònoma per manifestar-se contra l’aplicació del Pla de Bolonya; i als quals se’ls ha aplicat un reglament franquista de l’any 1954;
2) en segon lloc, que s’organitzi un referèndum legal i vinculant a tot l’alumnat al voltant del procés de convergència europea (EEES), preguntant si s’ha d’aturar la seva aplicació per tal d’obrir un debat sobre el futur de la universitat pública al nostre país;
3) i finalment, reconèixer el dèficit que té la universitat, explicant els motius de les pèrdues, i oferir un pla de rescat viable i no vinculat amb l’empresa privada.
El més important és que no diem només un ‘NO’ rotund a continuar l’aplicació del Pla Bolonya, sinó que pretenem obrir un espai de debat i diàleg, on els i les estudiants i tota la resta de comunitat universitària hi pugui participar. Amb Bolonya, el sector privat haurà de fer una injecció de capital a la universitat per tal de solventar el dèficit, per tant, no volem que la universitat pública catalana es converteixi en una educació mercantilitzada i privatitzada, on la competitivitat hi tingui més rellevància que els propis coneixements i aprenentatge. Amb Bolonya, els preus de matriculació augmentaran, i també les hores de dedicació a la universitat, per tant, no volem que tots els qui no puguin combinar feina i estudis no puguin accedir a l’ensenyament universitari.
Volem imitar, volem allò que no podem tenir. Resulta que equiparar-nos amb la resta d’Europa ha de fer-se ara ràpid, sense escoltar cap sector crític, sota qualsevol condició, i fins i tot en temes tan importants com en l’educació. Resulta que ara ens diuen que el nostre model d’ensenyament hauria de ser com l’anglosaxó, però amb beques pèssimes i una inversió en educació mínima per part de l’Estat.
Sí, el Pla Bolonya ens “deixarà” viatjar per Europa sense problemes (cosa gairebé impossible amb l’actual sistema de beques), però sembla que res més.