dilluns, 31 de desembre del 2007

Marxa de torxes per l'amnistia


El passat dissabte 22 de desembre, l'Assemblea de Joves de Valls va organitzar conjuntament amb el Casal Popular la Bretxa una marxa de torxes per la llibertat dels presos i les preses polítiques catalanes. Aquí teniu el manifest que es va llegir a Alcover:

Tots i totes les que estem aquí lluitem a la nostra manera per un futur més lliure, més just i més solidari. Tots i totes invertim hores, il·lusions, feina i suor en el somni d’aconseguir un món de pobles lliures i de justícia social.

La nostra implicació és important, més ben dit vital. Molts de nosaltres treballem des dels Casals Populars, des de les Assemblees de Joves, des de les Candidatures independentistes i rupturistes, des dels tota mena d’organitzacions de l’Esquerra Independentista i del conjunt dels moviments revolucionaris. Alguns tot i no militar activament donem suport als actes realitzats com aquest. Tots i cadascuna som imprescindibles. Però alhora, tots i totes les que som aquí sabem que un cop finalitzada aquesta marxa, un cop acabem les assemblees i els actes i les accions, tornarem a casa. Tindrem l’aixopluc dels nostres amics, companyes i familiars. Podrem riure, sentir la tendresa de la gent que estimem, podrem abraçar als amics i podrem simplement decidir que fer en les següents hores.

Aquesta sort, però, no la té tothom. Al món hi ha milers de presos polítics que comparteixen amb nosaltres aquest anhel de justícia i llibertat. Són gent que han fet un salt qualitatiu en les seves lluites i han sofert les conseqüències més dures de la repressió. Són homes i dones del Kurdistan, de Colòmbia, del poble Maputxe, de Còrsega, de Txetxènia, d’Euskal Herria i de tants altres pobles en lluita. Tots i totes elles resten tancades en condicions ínfimes i pateixen tota mena de privacions. Aquestes festes les hauran de viure en presons fosques, lluny del seu país i de la seva gent, lluny de la tendresa dels seus i sense esperances de llibertat tant per ells com pels seus pobles. És per tots ells i elles que ens hem reunit avui aquí, a Alcover, per fer la nostra petita aportació a la seva llibertat. Perquè sentint que no estan ni sols ni soles, que la solidaritat s’estén arreu de les comarques i arriba a tots els racons del nostre país amb un sol clam: Amnistia Presos i preses polítiques!

Però avui la nostra abraçada més solidària i calorosa, sense oblidar-nos dels altres pobles, és pels i les preses polítiques catalanes. La Laura, en Diego, la Marina, en Zigor i la Lola, companys de lluita, companys de projectes i companys de somnis. Tan és si estan a les presons espanyoles per muntatges policials o per haver participat en les lluites d’alliberament d’altres pobles. El que importa és que comparteixen amb nosaltres el somni d’un món més just i solidari, el somni d’una solució realment democràtica pels conflictes existents i el projecte d’uns Països Catalans lliures i socialistes. És per ells i elles que el Casal Popular la Bretxa d’Alcover i l’Assemblea de Joves de Valls hem decidit unir esforços per fer arribar un missatge d’amnistia i llibertat que travessi el mur de les presons espanyoles on es troben dispersats tant lluny dels nostre país i de la gent que estimen.

Nosaltres i la Laura, en Diego, la Marina, en Zigor i la Lola lluitem pel mateix. Totes patim les conseqüències repressives de l’Estat espanyol i del neoliberalisme capitalista, alguns, però, més que els altres. Per això, és per nosaltres tot un deure solidari defensar la llibertat dels nostres presos polítics, no només avui, sinó tot l’any. Perquè nosaltres, que podem viure en una relativa calma tensa, no ens hem d’oblidar mai dels qui han portat la lluita fins la darrera de les conseqüències.


Per Nadal i per sempre, us volem a casa!

dimarts, 18 de desembre del 2007

PSOE i Convergència, cap diferència!

Fins a dia d’avui des de l’Assemblea de Joves de Valls (AJV) no ens havíem posicionat sobre el nou pacte de govern a l’Ajuntament de Valls. Sempre hem cregut que la frontera ideològica entre la dreta regionalista i un partit espanyolista autodenominat d’esquerres, però amb una pràctica molt allunyada, era molt fina. Les diferències entre aquests dos partits no anaven més enllà de petits matisos, mentre compartien l’obediència absoluta a l’ordre establert, les polítiques neoliberals i un model de creixement insostenible i depredador de territori i recursos.
Amb els esdeveniments d’aquests darrers mesos la nostra preocupació creixia alhora que anava quallant un pacte sota el paraigües d’un model de ciutat compartit, una ciutat expansiva, un creixement basat en l’especulació i en la destrucció del territori.

Els compromisos del pacte publicats a la premsa no han fet res més verificar les nostres sospites. Entre els principals acords destaquen la urbanització de Ruanes, que el polígon no tingui límits de creixement i un suport de facto a l’autovia. Mentre s’encenen totes les alarmes sobre el canvi climàtic i tant el PSC-PSOE com CiU incloïen hipòcritament mesures en el programa municipal per pal·liar els seus efectes i per respectar el medi ambient, ara opten ara per un model de ciutat expansiva, que incrementa els costos ecològics i socials i que consumeix a gran escala territori a un sector, l’agricultura, tant necessari per l’equilibri ambiental i la sobirania alimentària. I això no passa per necessitat, almenys en un principi, ja que mentre s’urbanitzen nous territoris amb fins especulatius, el barri antic continua agonitzant, amb centenars de cases buides i sense cap mena d’acció per revitalitzar-ho. La nostra pregunta és, cal urbanitzar i depredar el territori de Ruanes, quan hi ha tot el barri antic de Valls que podria tornar a ser un centre dinàmic i actiu, i tot això, amb menys costos ecològics?
Una possible resposta és que hem de tenir en compte els interessos especulatius, ja que si deixen degradar totalment el barri, baixarà el preu de l’habitatge i amb operacions de compra-venda podran optar a un major benefici quan a mitja termini el Pla de Millora Urbana entri en escena i tornin les opcions al barri antic.

Si aquesta resposta ja és d’entrada tot una mostra d’especulació urbanística, encara ens fa més por la segona possible resposta. A la premsa han aparegut part dels compromisos entre PSC-PSOE i CiU, però segurament no tots. I aquests poden ser els més preocupants. Ja fa temps que estem advertint les nefastes conseqüències de la proposta de Plataforma Logística. Tot i que en el pacte no parlen de res més enllà de creixement del polígon, que podria ser un indicador, no seria gens estrany pensar en que la defensa d’aquest projecte sigui un dels eixos del nou Ajuntament quan es concreti la proposta. L’aprovació de la Plataforma Logística depèn del Govern de la Generalitat, concretament d’un departament vinculat al PSC-PSOE i al conseller Nadal. Un enteniment entre els representants d’aquest partit a Valls, la segona llista més votada, i de la llista guanyadora, és imprescindible perquè l’Ajuntament doni suport al projecte i que la Plataforma Logística tiri endavant. En aquest context la urbanització de Ruanes resultaria imprescindible per encabir els milers i milers de nous treballadors vinguts de fora la comarca. L’autovia també seria imprescindible per transportar les mercaderies a l’Estat i el polígon a part de les més de 500 hectàrees del projecte, també creixeria com a pols d’atracció d’empreses logístiques.

No ens allargarem més amb la gran quantitat d’efectes negatius que portaria la Plataforma Logística ,que ja vam publicar en un altre article, ni tots els projectes especulatius del nou pacte de govern. No obstant, volem deixar clar que si aquest és el futur que ens espera a Valls, el jovent independentista i revolucionari no ens pensem quedar quiets. Per una ciutat sostenible, justa, nacionalment compromesa i solidària, el jovent plantarem cara!

Assemblea de Joves de Valls. Divendres 21 de desembre del 2007

dimarts, 4 de desembre del 2007

Contra la Constitució espanyola!

Us convidem a l'acte conjunt del Casal Popular la Turba i de l'Assemblea de Joves de Valls contra la Constitució espanyola!

Dijous 6 de desembre a les 12 hores a la Plaça del Blat:
Cremem la Constitució espanyola!

Tot seguit, vermut popular i gratuït al Casal Popular la Turba!

dimecres, 28 de novembre del 2007

Nit Irlandesa

Des de l'Assemblea de Joves de Valls us convidem als actes que se celebraran aquest dissabte al Casal Popular la Turba.

Animem a tothom que pugui a acudir a la manifestació de la Plataforma pel Dret a Decidir d'aquest dissabte a les 17h, tot i així, tant la gent que no pugui anar-hi com els que hi aneu i arribeu al capvespre a Valls, esteu convidats a la segona Nit Irlandesa organitzada per l'AJV.

19h. Projecció de la pel·lícula 'Bloody Sunday'

21h Sopar popular d'autogestió de l'AJV

22h projecció del partit Espanyol-Barça

Tot seguit, festa a la Turba, amb cervesa irlandesa i rebel songs!

dimarts, 27 de novembre del 2007

Absolució 4 tarragonins!

La passada matinada del 21 al 22 de novembre, el jovent tarragoní atacà de forma simbòlica la caserna militar de la Guàrdia Civil de Tarragona; acció emmarcada en la campanya nacional de la CAJEI "Subversió per la llibertat" en que es disposava a qüestionar l’existència d’aquest cos militar present encara als Països Catalans, així com també, denunciar el seu historial post franquista i torturador.La Guàrdia Civil, recordem que ha representat, i continua representant, l’opressió nacional del nostre poble, així com també la submissió al feixisme i l’espanyolisme més ranci del nostre país.L’acció, que es va dur a terme a la una de la matinada, va ser interrompuda un cop duta a terme a càrrec de prop d’una desena de furgons i cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Guàrdia Civil; aquests, van aturar als 4 joves i van precedir a les identificacions. Un cop acabades, els joves van ser duts a dependències policials de la Guàrdia Urbana, on se’ls indicà els drets i posteriorment se’ls emmanillà.Després, els 4 nois van ser duts a l’hospital per tal de fer la revisió mèdica i en acabat ser dirigits cap a dependències policials de la Policia Nacional.Un cop arribats a la comissaria, els agents d’aquest cos procediren a l’incautació de totes les pertinences dels detinguts i posteriorment foren duts al calabós on hi passaren la nit incomunicats.Al matí, un a un, els joves van ser fotografiats per tal de crear la seva fitxa policial i, seguidament van ser conduits a una sala on havien de declarar, cosa que, exercint el seu dret, no varen fer.A dos quarts d’onze, els joves foren posats en llibertat amb càrrecs, acusats d’un delicte de desordres públics amb agreujant de danys…, i ens preguntem quina mena de desordres públics han ocasionat quatre ous de pintura a la façana de la caserna militar?Entenem com a legítima l’acció del jovent tarragoní a l’hora d’expressar els seu rebuig contra aquest cos militar, així com també la simbologia espanyola, francesa i feixista imposada en forma d’edificis i símbols al nostre territori; fet que demostra l’impediment d’esborrar les xacres del passat i avançar cap a l’emancipació social i nacional del nostre poble.
Fora les forces d’ocupació. Prou repressió al jovent que lluita. Independència, socialisme, Països Catalans.

+info a http://www.absolucio4tarragonins.ppcc.cat/

dimecres, 21 de novembre del 2007

Gira Internacionalista Alça't!

Assemblea de Joves de Valls - CAJEI (20 de setembre del 2007)

dimarts, 20 de novembre del 2007

A Valls també som antimonàrquiques!

Unes 200 persones es van concentrar el passat dissabte a la Plaça del Blat de Valls en solidaritat amb els encausats per la crema de fotografies del monarca espanyol. Durant l’acte, membres de l’Assemblea de Joves de Valls, en representació de l’Esquerra Independentista vallenca, van llegir un manifest exigint el dret a decidir dels pobles, criticant la Constitució espanyola i demanant l’absolució pels antimonàrquics de les comarques gironines. També es va fer una crítica a la classe política oficial acusant-la de còmplice davant les resolucions de "l’Audiencia Nacional", un tribunal que consideren "d’excepció i hereu del Tribunal de Orden Público franquista".

Un cop acabat el discurs, un grup de persones, tapades per una estelada de grans dimensions, van encendre un retrat del rei ruixat amb gasolina. Posteriorment, l’estelada es va retirar progressivament, deixant al descobert la crema, que va rebre els aplaudiments de les persones congregades. Durant l’acte, es van sentir consignes com: "els catalans no tenim rei", "crema, crema, crema la corona espanyola" i "si el rei vol corona, corona li darem, que vingui a l’Alt Camp i el coll li tallarem". Quatre persones a cara descoberta van cremar també fotografies del rei Juan Carlos abans que l’acte conclogués amb el cant dels Segadors.
Entre els assistents, Gerard Nogués, regidor de la CUP de Valls, va assegurar que la repressió contra els antimonàrquics i la crema de fotografies del rei "és una cosa que ens afecta a tots" i va solidaritzar-se amb els encausats.




Assemblea de Joves de Valls (CAJEI) Octubre 2007

dissabte, 17 de novembre del 2007

300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència

Ja fa temps que en Josep Maria Roset escriu en aquest setmanari articles on s’ataquen els diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista vallenca, com el Casal Popular la Turba o l’Assemblea de Joves de Valls. Fins a dia d’avui no havíem considerat necessari respondre’ls. Ja estem prou enfeinats organitzant actes, accions i xerrades amb esperit constructiu com per perdre el temps responent uns articles que enteníem que buscaven la provocació per contrarestar i dissimular la seva poca qualitat, i alhora, eren fruit de la poca feina que té un senyor que s’anomena secretari d’una organització juvenil fantasma, les JSC de Valls, que només fan alguna cosa si hi han eleccions a la vora.


No obstant, el darrer article d’en Roset falsejant la història i apuntant-se al carro del revisionisme històric espanyolista ha estat la gota que ha fet vessar el got. Només amb aquesta vocació s’entén que aquest personatge digui bestieses històriques de l’alçada d’un campanar, com que Catalunya no tenia independència jurídica des de la unió dinàstica dels Reis Catòlics, que Espanya ja existia abans de la Guerra de Successió o que la guerra va ser deguda solament per les discrepàncies de qui havia de ser el nou monarca. Evidentment, senyor Roset, si es triava un monarca o un altre era per un rerefons polític i pel seu respecte o no a les institucions d’un país. Però bé, la nostra lluita tampoc és hereva de la d’unes classes altes que o bé van renunciar als seus principis un cop acabada la guerra, com en Rafael de Casanoves, o que van viure una vida luxosa a l’exili i a les Corts de Viena. Nosaltres ens considerem hereus d’aquell catalanisme popular que va defensar la terra, que va lluitar fins a la darrera de les seves conseqüències en la defensa de Barcelona i de tot el territori. Un catalanisme popular que ja havia lluitat en la Guerra dels Segadors, o Guerra d’ Independència catalana, i que va unir la defensa dels furs, els drets nacionals i la justícia social, com el cas dels Maulets valencians de l’any 1707. Una resistència contra l’ocupació borbònica i d’aquella Espanya que es va forjar a partir del "Derecho de Conquista" d’aquell fatídic 1714, i que va continuar amb exemples com en de Joan Barceló, Carrasclet, a les nostres comarques i que ha continuat fins a dia d’avui, amb noms tant il·lustres com el del vallenc Manuel Gonzàlez Alba o el mateix Lluís Maria Xirinacs. És per això que des de l’Esquerra Independentista hem començat una campanya amb el nom de "300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència" , que ens recorda l’ocupació de bona part dels Països Catalans l’any 1707.


Podríem seguir parlant d’història i de qui la tergiversa, però deixem-ho per una altre ocasió. Més que res perquè aquest intent d’introducció històrica d’en Roset només servia per justificar un Estatut retallat i la inexistent democràcia d’un Estat que nega als pobles a decidir lliurement el seu futur. No és d’estranyar venint d’un PSOE que legitima lleis feixista com la Llei de Partits, que amplia l’espoli econòmic dels Països Catalans, que destrueix el territori, que posa tota mena de traves a les seleccions catalanes i que no ofereix solucions als problemes d’habitatge del jovent.
Tranquil Josep Maria, perquè amb la vostra Espanya de la repressió, dels peatges, de la monarquia sagrada, del capitalisme, dels dos trens al dia a l’estació de Valls i del jovent precari, cada cop més gent s’està alçant, i tard o d’hora, arribarà el dia on l’independentisme si que et tregui la son.

Comunicat Assemblea de Joves de Valls. 18 de setembre del 2007

Lluís Maria Xirinacs: Un homenatge a la dignitat

Després d’una vida dedicada a l’alliberament social, nacional i personal, els Països Catalans hanperdut un dels seus lluitadors més incasables, ferms i coherents. És aquesta dignitat, la de mai renunciar a uns principis mentre la seva generació s’entregava a l’Espanya constitucional, la que sempre recordarem d’en LluísMaria Xirinacs. Va triar una vida desobedient i la va dur a terme fins al darrer dels seus dies, és per això, que des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) li volem retre aquest petit homenatge i unir-nos al condol de la seva família, amics i companyes de lluita.

En Lluís Maria va demostrar la seva fermesa, en les vagues de fam i les protestes contra l’Estat franquista, per la llibertat dels i les preses polítiques. Posteriorment contra la Constitució espanyola i la traïció dels seus antics companys de lluita, que no van dubtar a acceptar la monarquia hereva del franquisme i la nostra submissió com a poble. Mentre la nova classe política i la seva fam per obtenir quotes de poder giraven l’esquena tant a ell, com als Països Catalans, en Xirinacs mai va defallir i va continuar la seva particular lluita per la nostra llibertat. Va viure la vida seguint sempre els principis i la forma de lluita que ell havia triat, la desobediència pacífica, però sent conscient del dret que tenen els pobles a defensar-se de les agressions. Va declarar-se amic dels oprimits i enemic dels opressors, i malgrat la seva trajectòria pacifica i la seva edat, res va poder evitar que la repressió caigués sobre ell. No obstant, ni això el va tòrcer i va voler acabar els seus dies tal com els havia començat, sent lliure i sobirà dels seus actes.

En Lluís Maria Xirinacs no ha pogut veure les llibertats que tant anhelava. El jovent combatiu vol fer realitat el somni pel qual sempre va lluitar, aquest és i serà el nostre millor homenatge.

“...Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!”

Fins sempre amic!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Països Catalans, 12d’agost de 2007

dimarts, 6 de novembre del 2007

Qui som?

L’Assemblea de Joves de Valls va néixer a principis de l’any 2005 amb un objectiu clar: crear una organització de joves a Valls, en col·laboració amb les altres organitzacions de l’Esquerra Independentista del nostre poble, que treballi per potenciar la formació crítica dels joves així com la seva combativitat.

LA NOSTRA LLUITA

A Valls queda molt per fer i molt per lluitar. Com a joves no ens escapem de les conseqüències que ens porta el capitalisme i les polítiques de retallades socials de l’Estat espanyol. La precarietat laboral creix dia a dia i afecta molt al jovent, que som uns dels sectors que patim més les seves conseqüències: temporalitat, sous baixos, sense vacances pagades, reducció del poder adquisitiu dels pagesos, risc d’accidents laborals... A aquesta situació precària de bona part del jovent vallenc se l’hi sumen l’especulació i els preus desorbitats de l'habitatge, que ens hipotequen la vida i ens dificulten molt la nostra necessitat d’independitzar-nos. Fer front a aquesta situació ha de ser una de les prioritats de la nostra lluita.

Una altra de les prioritats de l’AJV és la defensa del territori i del medi ambient, que rep les constants amenaces de l’especulació i la construcció de noves infraestructures que no respecten l’equilibri ambiental de la nostra comarca i posen en perill la seva composició rural. Però el nostre treball diari no s’acaba aquí, com a organització antipatriarcal potenciarem la lluita contra la discriminació a les dones i la desigualtat de gènere. Com a joves vallencs participarem en totes les iniciatives per defensar la llengua catalana i potenciar el seu ús social, així com potenciarem la cultura popular del nostre poble.

I tot això ho farem des d’una òptica rupturista i tenint clar que els nostres enemics són les estructures de dominació social, personal i nacional de l’Estat espanyol, així com els botiflers que les legitimen i els feixistes que ens neguen els nostres drets com a poble i com a persones. Sabem que la nostra lluita no és gens fàcil i som conscients que davant d’aquestes injustícies totes les formes de lluita són legítimes. Els joves respondrem per tots els mitjans adequats a cada moment i situació, explorant nous i antics camins de lluita i revolta.

INDEPENDÈNCIA


La lluita de l’AJV a nivell local no es pot deslligar de la situació als Països Catalans i del context global. És per això que el jovent combatiu vallenc té clars uns objectius que van més enllà de les lluites locals i que són indestriables: la Independència i el Socialisme.
La solidaritat entre pobles i la lluita pel seu alliberament nacional és un dels eixos bàsics de la nostra lluita i de qualsevol persona que es vulgui anomenar revolucionària. Entenem que la lluita per la independència dels Països Catalans és la millor forma per trencar les cadenes de l’opressió social i nacional, i d’aquesta manera, ajudar al conjunt dels pobles del món a fer el mateix. Vèncer l’imperialisme i el capitalisme a casa nostra és la millor forma d’ajudar a la resta de pobles a fer el mateix, sense renunciar a l’ajuda directa a les seves lluites d’alliberament. Els Països Catalans hem de prendre la paraula i decidir el nostre futur lliurement , sense ingerències externes ni imposicions per part de l’Estat espanyol i francès.

SOCIALISME

La construcció d’una societat socialista, en el nostre cas uns Països Catalans lliures i socialistes, esdevé imprescindible per crear una societat justa i igualitària, on desaparegui l’opressió de l’home per l’home, la societat patriarcal i es respecti la nostra riquesa ambiental i cultural. Aquesta societat socialista ha de potenciar la democràcia directa i participativa, així com la presa de decisions des de la base amb l’objectiu d’aconseguir una veritable transformació social. Des de l’AJV creiem que la revolució s’ha adaptar a cada moment i a cada realitat nacional, per això rebutgem els grans dogmes i acceptem la pluralitat ideològica de la nostra assemblea.