Actualment s’està parlant molt de la sequera i de la mala gestió dels recursos hídrics, però poques vegades s’arriba a analitzar l’arrel d’aquests problemes. D’una banda, ens trobem immersos en la lògica capitalista de mercat, on es prioritza el màxim benefici econòmic per davant dels interessos de pobles, persones i del mateix territori i medi ambient. Aquesta dinàmica, promoguda per les grans corporacions i organismes transnacionals i, a casa nostra, pels Estats espanyol i francès, ha provocat el fenomen que es coneix com a canvi climàtic i que comportarà que cada cop, les pluges siguin més escadusseres al nostre país. Però a més a més, el fet que des de les mateixes instàncies s’hagi volgut convertir els Països Catalans en el balneari d’Europa, amb una massificació del turisme de sol i platja, fa que la nostra situació sigui encara més preocupant. Les obres faraòniques, els camps de golf, els parcs temàtics i el mateix consum d’aigua en els períodes de vacances són del tot insostenibles en uns territoris on impera el clima mediterrani i on l’aigua sempre ha estat un bé escàs.
A tot això, se l’hi suma una societat que ha estat bombardejada per les dinàmiques del consumisme, una gestió de l’aigua inadequada i amb gran quantitat de pèrdues, i l’existència de moltes empreses que a dia d’avui no tenen un control adequat amb el consum de recursos hídrics. En definitiva, tot un conjunt de factors que són una autèntica bomba de rellotgeria per a patir sequeres com les que tenim ara, i que segurament, patirem sovint. Aquestes són i seran les conseqüències d’un model de creixement i territorial insostenible, fruit dels interessos urbanístics i de les elits econòmiques, que necessiten un elevat consum d’aigua perquè els seus projectes tirin endavant.
A tots aquest problemes, en comptes de tallar-los d’arrel i aplicar polítiques on es prioritzin el medi ambient i les persones per davant d’interessos econòmics, la única solució que sens vol imposar des de l’Estat espanyol i des d’uns partits polítics que tornen a demostrar la seva hipocresia, són els transvasaments. Uns transvasaments que són del tots insostenibles i que incrementen encara més els desequilibris territorials en unes vegueries del nostre país que sovint han estat ignorades i marginades. Per tot això, des de
D’aquesta manera, des de
CAJEI, maig del 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada