dijous, 18 de desembre del 2008

Encenem les torxes solidàries


Des de l'Assemblea de Joves de Valls (AJV-CAJEI) fem una crida a assistir a les marxes de torxes per la llibertat dels presos polítics catalans que es duran a terme aquest proper dissabte. La cita al Camp de Tarragona la tenim a les 7 de la tarda a la plaça Verdaguer.

Us adjuntem el comunicat d'en Zigor en motiu de els marxes de torxes. No esteu sols ni soles, la lluita és l'unic camí!

Comunicat escrit pel pres polític català Zigor Larredonda des de la presó d’Albacete, per llegir i difondre a les marxes de torxes convocades arreu del país.

Bones gent!

Com va la marxa de torxes? Espero que no s’hagi cremat ningú, que posats a cremar sempre tenim draps i fotos borbóniques que ens fan més caliu.

Un any més que us toca sortir durant aquestes dates per recordar que no totes ho podem fer. I un any més que nosaltres ens sentim acompanyats per vosaltres. De ben segur que arribar el dia en el que no calguin ja aquestes marxes, per per aconseguir-ho només tenim un camí. El camí de la lluita, un camí que sovint es dur, que ens pot dur a la presó, per es que ningú ens ha dit mai que la cosa fos fàcil. El que es important es fer el que sabem que cal fer, mesurant les conseqüències dels nostres actes, i no deixant que la por a la repressió aturi l’impuls que ens dur a la independència i el socialisme.

Així que vosaltres a continuar organitzant-vos a fer front a l’espanyolisme i el capitalisme que nosaltres continuem amb el cap ben alt i posant el nostre granet de sorra per fer avançar la lluita.

Bé, ja sabeu, a gaudir de les coses bones i a lluitar contra les dolentes. Besades!

SALUT I REVOLUCIÓ

ZIGOR LARREDONDA MUÑOZ

dijous, 11 de desembre del 2008

Darrers actes de l'AJV


Desprès d’unes setmanes amb ben poques actualitzacions, hi tornem fent un breu resum de les darreres activitats. Adjuntem les fotos de l’acció en motiu del dia contra la violència de gènere i també de l’exposició de fotos de Nicaragua. A més a més, aquests dies també s’ha dut a terme amb èxit el taller d’enquadernació.

Aquí teniu una breu crònica de l’exposició fotogràfica:

El 22 de novembre el Casal Popular La Turba i l’Assemblea de Joves de Valls van organitzar una exposició fotogràfica sobre Nicaragua, fruit de les vivències d’un grup d’estudiants vallenques que van viatjar al país a través de la URV Solidària i la ONG Setem, amb la finalitat d’avaluar el projecte de beques: “Agermanament Catalunya- Nicaragua per l’accés de joves treballadors del carrer a la universitat”, que pretén ser un projecte de transformació social a través de la solidaritat de moltes famílies catalanes que creuen que un altre món és possible.

Les fotos, que encara es poden visitar a la Turba, són de Adela olivares, Irene Montfort, Maria Queralt, Anna Barrios i Marina Martínez, a les quals volem agrair la seva col·laboració i la seva solidaritat internacionalista.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Creix la mobilització contra el Pla Bolonya


La lluita contra el Pla Bolonya continua i desenes de facultats resten ara mateix ocupades arreu dels Països Catalans. Des de l’Assemblea de Joves de Valls hem rebut un crònica de primera mà de la nostra companya Alba Màlaga des de la Facultat de Comunicació de la UAB. A part d’agrair-li la col·laboració volem animar a tothom que vulgui a enviar-nos articles al nostre mail sobre les lluites actuals, des de l’AJV i tota l’esquerra independentista farem el que puguem per donar-lis ressò.

Moltes gràcies i endavant amb la lluita contra Bolonya!

La lluita contra la privatització i el Pla Bolonya

Els universitaris continuem mobilitzant-nos. Les ocupacions que des de fa més de tres setmanes s’estan realitzant en diverses facultats de Catalunya han estat l’única forma, des de fa molts anys de protestes, que ha permès engegar un debat social sobre la reforma universitària que se’ns aplicarà a partir de l’any vinent. Les veus crítiques sobre l’aplicació del Pla Bolonya creixen, i les facultats que se sumen al moviment en són cada setmana més.

Amb les ocupacions, decidides en assemblees d’estudiants en cada facultat, demanem tres punts clars:

1) En primer lloc, la retirada de les resolucions obertes a 27 estudiants, d’entre un i onze anys d’expulsió de la Universitat Autònoma per manifestar-se contra l’aplicació del Pla de Bolonya; i als quals se’ls ha aplicat un reglament franquista de l’any 1954;

2) en segon lloc, que s’organitzi un referèndum legal i vinculant a tot l’alumnat al voltant del procés de convergència europea (EEES), preguntant si s’ha d’aturar la seva aplicació per tal d’obrir un debat sobre el futur de la universitat pública al nostre país;

3) i finalment, reconèixer el dèficit que té la universitat, explicant els motius de les pèrdues, i oferir un pla de rescat viable i no vinculat amb l’empresa privada.

El més important és que no diem només un ‘NO’ rotund a continuar l’aplicació del Pla Bolonya, sinó que pretenem obrir un espai de debat i diàleg, on els i les estudiants i tota la resta de comunitat universitària hi pugui participar. Amb Bolonya, el sector privat haurà de fer una injecció de capital a la universitat per tal de solventar el dèficit, per tant, no volem que la universitat pública catalana es converteixi en una educació mercantilitzada i privatitzada, on la competitivitat hi tingui més rellevància que els propis coneixements i aprenentatge. Amb Bolonya, els preus de matriculació augmentaran, i també les hores de dedicació a la universitat, per tant, no volem que tots els qui no puguin combinar feina i estudis no puguin accedir a l’ensenyament universitari.

Volem imitar, volem allò que no podem tenir. Resulta que equiparar-nos amb la resta d’Europa ha de fer-se ara ràpid, sense escoltar cap sector crític, sota qualsevol condició, i fins i tot en temes tan importants com en l’educació. Resulta que ara ens diuen que el nostre model d’ensenyament hauria de ser com l’anglosaxó, però amb beques pèssimes i una inversió en educació mínima per part de l’Estat.

Sí, el Pla Bolonya ens “deixarà” viatjar per Europa sense problemes (cosa gairebé impossible amb l’actual sistema de beques), però sembla que res més.