dissabte, 17 de novembre del 2007

300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència

Ja fa temps que en Josep Maria Roset escriu en aquest setmanari articles on s’ataquen els diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista vallenca, com el Casal Popular la Turba o l’Assemblea de Joves de Valls. Fins a dia d’avui no havíem considerat necessari respondre’ls. Ja estem prou enfeinats organitzant actes, accions i xerrades amb esperit constructiu com per perdre el temps responent uns articles que enteníem que buscaven la provocació per contrarestar i dissimular la seva poca qualitat, i alhora, eren fruit de la poca feina que té un senyor que s’anomena secretari d’una organització juvenil fantasma, les JSC de Valls, que només fan alguna cosa si hi han eleccions a la vora.


No obstant, el darrer article d’en Roset falsejant la història i apuntant-se al carro del revisionisme històric espanyolista ha estat la gota que ha fet vessar el got. Només amb aquesta vocació s’entén que aquest personatge digui bestieses històriques de l’alçada d’un campanar, com que Catalunya no tenia independència jurídica des de la unió dinàstica dels Reis Catòlics, que Espanya ja existia abans de la Guerra de Successió o que la guerra va ser deguda solament per les discrepàncies de qui havia de ser el nou monarca. Evidentment, senyor Roset, si es triava un monarca o un altre era per un rerefons polític i pel seu respecte o no a les institucions d’un país. Però bé, la nostra lluita tampoc és hereva de la d’unes classes altes que o bé van renunciar als seus principis un cop acabada la guerra, com en Rafael de Casanoves, o que van viure una vida luxosa a l’exili i a les Corts de Viena. Nosaltres ens considerem hereus d’aquell catalanisme popular que va defensar la terra, que va lluitar fins a la darrera de les seves conseqüències en la defensa de Barcelona i de tot el territori. Un catalanisme popular que ja havia lluitat en la Guerra dels Segadors, o Guerra d’ Independència catalana, i que va unir la defensa dels furs, els drets nacionals i la justícia social, com el cas dels Maulets valencians de l’any 1707. Una resistència contra l’ocupació borbònica i d’aquella Espanya que es va forjar a partir del "Derecho de Conquista" d’aquell fatídic 1714, i que va continuar amb exemples com en de Joan Barceló, Carrasclet, a les nostres comarques i que ha continuat fins a dia d’avui, amb noms tant il·lustres com el del vallenc Manuel Gonzàlez Alba o el mateix Lluís Maria Xirinacs. És per això que des de l’Esquerra Independentista hem començat una campanya amb el nom de "300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència" , que ens recorda l’ocupació de bona part dels Països Catalans l’any 1707.


Podríem seguir parlant d’història i de qui la tergiversa, però deixem-ho per una altre ocasió. Més que res perquè aquest intent d’introducció històrica d’en Roset només servia per justificar un Estatut retallat i la inexistent democràcia d’un Estat que nega als pobles a decidir lliurement el seu futur. No és d’estranyar venint d’un PSOE que legitima lleis feixista com la Llei de Partits, que amplia l’espoli econòmic dels Països Catalans, que destrueix el territori, que posa tota mena de traves a les seleccions catalanes i que no ofereix solucions als problemes d’habitatge del jovent.
Tranquil Josep Maria, perquè amb la vostra Espanya de la repressió, dels peatges, de la monarquia sagrada, del capitalisme, dels dos trens al dia a l’estació de Valls i del jovent precari, cada cop més gent s’està alçant, i tard o d’hora, arribarà el dia on l’independentisme si que et tregui la son.

Comunicat Assemblea de Joves de Valls. 18 de setembre del 2007